divendres, 14 de setembre del 2012

ESTEREOTIPS O NECESSITAT SOCIAL? De churriperriflàutics, hippies i altres conceptes malpensats.


Fa molt més de tres mesos d’ençà el meu darrer post. I  és que en aquest tercer trimestre de l’any, el tsunami d’informacions negatives, missatges populistes i polítiques tan poc populars,  no han fet res més que paralitzar.  Així que, fet un break mental, agafo una calada de distància i, només ,des d’aquesta distància, veig una mica de llum.
Fer salut mental en aquests temps és el punt de sortida per començar a crear i, si més no,  a manca de creativitat, és un moment ideal per recuperar conceptes i iniciatives dels nostres predecessors i adapta-les als temps d’avui. I així ha estat.
Durant el mes de juliol, mentre llegia l’article “Les Retallades irracionals” de @Toni_Codina, Director  General de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, a @socialpuntcat http://www.social.cat/opinio/3051/les-retallades-irracionals, em vaig quedar atrapada en una de les seves frases. Cito textualment El Tercer Sector som un element de racionalitat i d'esperança per guanyar un futur de més gran progrés social, econòmic i democràtic.”

El treball en el tercer sector sempre ha sonat una mica “churriperriflàutic”.  Associat, per interessos econòmics i partidistes, a una imatge de hippy altruista, mai ha acabat de sonar prou bé.  Però, deixant de banda  modes estètiques efímeres, i, despullant l’estereotip associat que recau en aquest sector, trobem un interès general   d’aquells qui ens governen, en amagar, minimitzar i disfressar aquest tercer sector com a via possible , alternativa i complementària a les regles del joc del capitalisme imperant.
Fent neteja dels apunts de la facultat me n’adono que, en el seu moment, no vaig entendre res. Del tercer sector ja en parlava J. K. Galbraith fa un grapat d’anys. Se’m passa pel cap que, potser, la crisi  del capitalisme era tan poc desitjada com a necessària,  per recuperar un concepte tan antic i tan actual com és el de l'intercanvi de serveis.
Els mercats de troc, LETS, bancs de temps http://www.bancdetemps.org/, les XICS o xarxa d’intercanvis de coneixements http://intercanvis.net/xics i l’intercanvi de béns http://nolotiro.org/es i serveis estan resorgint com formigues. “Tornem a la plaça del poble” de @dreig  i als inicis de la “Cincinnati Time Store” de Josiah Warren. Sigui com sigui, l’estereotip cau pel seu propi pes quan la necessitat s’estén arreu.

L'escola ja s'hi ha apuntat i, darrerament, en predica amb grans exemples. Un d'ells: segur que aquest estiu  haurem escoltat  com, des de diferents AMPAS, s’han promogut tot tipus d’ intercanvis de llibres de text escolars. Però, exemples com aquests n'hi ha molts. Així ens ho explica  Josefina Altés @JOSALTES, coordinadora del Programa Bancs del temps a l’Estat espanyol,   en   http://www.xarxanet.org/comunitari/noticies/els-bancs-del-temps-escolar, que veu com la situació actual ha enfortit tot tipus d’entitats i iniciatives que treballen en el tercer sector.

Així que, despullem-nos de banalitats i anem  parant l’orella

















*Video estret de http://xarxanet.org/
*Imatge estreta de http://trinitatvellaentitats.cat/projectes/

dimarts, 29 de maig del 2012

La Marató de l'A-marató

Els meus pares m'han regalat una bona educació. Em sento orgullosa d'ells. M'han fet créixer en un món ple de valors i amb un codi ètic lògic i molt  humà. Els meus pares mai s'han gastat més del què tenien. Han treballat durament tota la vida sense queixar.se i m'ho han donat tot. A  mi i als meus germans .
He aprofitat tot allò què m'han donat, allò què ells no van poder tenir mai. He crescut, he madurat en justícia social i he confiat a cegues en la justícia poètica. Sóc educadora social, i fins que em deixin, treballaré en  l'àmbit de la justícia perquè, per davant de tot, CONFIO, CREC I  APOSTO  per l'educació. Els canvis existeixen i  són reals: Els he vist i en sóc testimoni, però sempre i no ho oblidem, sempre! passen per l'educació. Els meus pares per mi són únics, però com els meus, per sort, n'hi ha molts.
Fa tres dies, i , malgrat estar.hi en contra, vaig assistir, com a voluntària, a  #lamaratodelapobresa. He de reconèixer que em vaig fer rodar el cap des del moment en què em vaig apuntar fins 5 minuts abans d'entrar. Tantes retallades, tanta crisi, tant salvar els bancs, tanta pobresa que s'està generant per l'ambició creixent d'un grapat d' irreducables...i ara ens veniu amb una Marató?

Les crítiques han estat del tot encertades. De fet, no hi ha un article que resumeixi millor el què em passa per dins que el què descriu el conegut @JaumeFunes, en el seu blog,  sota el títol: "Marató contra la pobresa: no seria més adient incitar a la rebel·lió contra la injustícia?" http://jaumefunes.wordpress.com/2012/03/20/marato-contra-la-pobresa-no-seria-mes-adient-incitar-a-la-rebel%E2%80%A2lio-contra-la-injusticia/

 No voldria repetir idees ni tampoc despotricar contra els patrocinadors d'aquest espectacle tan sublim de la caritat i de les misèries humanes. Se n'ha parlat molt i, en la meva opinió,  han quedat ben retratats. Ells continuaran descordant.se el cinturó mentre el nostre es fa cada cop més estret. Hauran fet la seva obra social i dormiran panxacontents com cada nit. Diran orgullosos i satisfets: "Ens hem de felicitar, estem orgullosos d'aquest país que, un cop més, ha demostrat tenir a persones  tan solidàries. Això, només passa aquí".....

Senyors, m'avergonyeixo de tots "vostès". Sento vergonya aliena quan els veig en les televisions, en la portada dels diaris i  per internet. Escoltar.los blasfemar i que la gent s'ho cregui pel sol fet de ser uns bons oradors. Voldria dir.los que, com la majoria de la població, mai he viscut per sobre les meves possibilitats. Que, com els meus pares i els pares dels meus amics, mai m'he gastat el què no podria tenir. La meva solidaritat i la del meu poble Catalunya, Espanya, Europa, amb els seus governs, banquers, exèrcits, armes, polítics i esglésies.... la demostro cada dia pagant el que vostès solets han espatllat.  No em siguin tramposos que tampoc som tan  ingenus.  No enganyin a la gent: la caritat només genera dependència, l'educació ens fa independents...o és que potser això no ja "no toca", o  és que potser això ja no interessa.


Quantes Maratons d'Amaratons haurem de suportar? L'educació i la ciència és la clau. Inverteixin en aquests motors. Inverteixin en valors si no  volen convertir.se en els màxims dirigents d'un país desmotivat, depenent, moralment tocat, insatisfet i profundament pobre.
Ah! i perquè al final hi vaig entrar? Doncs vull pensar, que justament amb aquests diners, es pugui invertir, durant un parell de mesos més,  en educació per l'autonomia i  la llibertat ....encara que la injustícia social   continuï. Altres sol·lucions són possibles. Com diria en @JaumeBarberà en un twitt: "Passiflora o carrer. Up to you"

diumenge, 6 de maig del 2012

El retorn a la plaça del poble: obligació o necessitat?

Fa tres dies vaig poder escoltar  dos mediàtics  de la comunicació: @yoriento i @dreig en la presentació del darrer llibre d'aquesta, " Socionomia  ¿Vas a perderte la revolución social?"...tot un plaer!
En algun moment Dolors Reig, http://www.dreig.eu/caparazon/,  plantejava la necessitat del retorn a la plaça del poble.
Jo em plantejo aquest retorn des d'una doble vessant. Vivim en un món globalitzat, on les revolucionàries TIC comencen a estar a l'abast de tothom. Està de moda i és cert que tots ens hem de reinventar  ja que els TT dels #treballs d'ahir i d'avui  comencen a arreplegar.se en estocs i , per tant, tenen menys aplicacions i utilitats.
Els educadors socials ens posem les piles i això ja ha quedat palès en el darrer #congresoeduso del passat cap de setmana a la ciutat de València. Durant la clausura del Congrés @MarimarRoman twittejava "nos vemos en la red ;-) vamos gritemos nos vemos en la red, la red también existe!" Sembla que els educadors avancem, lentament, però ho fem! i amb tantes retallades en el camp social necessitem modificar.nos, trobar.nos en la plaça del poble i cridar ben fort: aquí ens teniu, la nostra feina és important.
Ara bé, els canvis dels paradigmes socials  juntament  amb la caiguda d'uns models i el ressorgiment de valors oblidats, ens fa qüestionar el model de societat què volem. Preguntem.nos, doncs, què succeirà quan el petroli digui prou; les TICs i les reinvencions al voltant d'aquestes continuaran en mans de tothom o només d'uns quants? tornarem a la cultura del face to face analògic? baixarem a jugar a la plaça?...i en tot cas, això ha de ser obligatòriament negatiu o necessàriament reconfortant? i, finalment, a quin preu?. Aquí ho deixo

dijous, 26 d’abril del 2012

Educadores, bloggers e internet....y esto qué es?

La diada de Sant Jordi de este año, hoy hace tres días, tuve la oportunidad de asistir a la presentación del libro "Educablog 2006-2011. De la red al papel".http://www.educablog.es/educablog-2006-2011-de-la-red-al-papel/ El libro está compuesto por los posts más significativos que tres educadores vascuenses, Asier Félix, Iñigo Rodriguez y Raúl Luceño han escrito a lo largo de los cinco, casi seis, años de vida de su blog.http://www.educablog.es/
Un blog de la educación social en toda regla en el que se incluyen reflexiones sobre prácticas educativas, vomitonas y preguntas que son unos clásicos en nuestra práctica profesional diaria como educadores sociales.
Posteriormente, tres bloggers más del ramo presentaron sus pequeñas pero grandes creaciones: Montserrat Sánchez  con su http://educadoraenapuros.blogspot.com.es/, Noelia Muñoz con http://edusotv.blogspot.com.es/ y Jordi bernabeu con su bloc http://jordibernabeu.cat/bloc/.  Resultado final: 6 personas= 4 grandes ideas.
Es curioso, pero en estos tiempos en los que la sociedad está intercomunicadísima, como si de un enjambre de abejas se tratara, los profesionales al servicio de la educación social tienen, de entrada, poca presencia en las redes.
Todos nos conectamos y  todos utilizamos internet pero sólo unos pocos se desnudan on.line -profesionalmente hablando - para preguntar, explicar, comentar y compartir.
"Aluego" nos quejamos, que faltan teorías consistentes, que si nuestra formación se basa en modelos relatados por teóricos de los ochenta etc. Estos bloggers son los que hoy, con su presente, hacen teoría para mañana.
Pero faltan manos, mentes y ganas...porque experiencia a nadie nos falta.
Espero que las cosas cambien, confío en las nuevas promociones, en la gente joven sin miedo y  en que los que  llevamos ya unos añitos nos empecemos a poner las alcalinas. Educador social no es  antónimo de red y visibilidad social, más bien al revés.
Últimamente nos preguntamos hacia dónde se dirige nuestra estimada educación social. Yo respondería que  va hacia donde nosotros vamos. La echaremos a perder?

dimarts, 17 d’abril del 2012

Y tu? coope o compi?

El sábado pasado, hará tres días, tuve la oportunidad, gracias a los amigos de http://laciutatinvisible.coop/ de disfrutrar de una fantástica ruta por las antiguas cooperativas del barrio de  Sants (Bcn).
Lo que inicialmente se planteaba como una actividad de "echamos el vistazo y depende cómo nos vamos" terminó siendo un apasionante recorrido histórico por 7 cooperativas de las cuales poco queda hoy.
Los chicos de la libreria, nos prepararon un recorrido ,con vermouth fin de fiesta, que  nos hizo despertar el gusanillo de saber más y más y más.
A nuestros nuevos amigos les acompañaba un autocar de vecinos vascos; si viene un autocar entero seguro son  de Bilbao! Jóvenes, hijos de trabajadores industriales, que heredaron el oficio de sus padres y que actualmente se han quedado en paro. Piden , a gritos, un nuevo modelo, una nueva sociedad. Vinieron a Barcelona y se interesaron por las cooperativas.Tienen ganas de aprender y cambiar cosas
Des de hace más de tres días y después de haber pasado  por diversas cooperativas de iniciativa social le doy vueltas y más vueltas a cómo debería ser una cooperativa eductiva en nuestros tiempos. Tiempos donde la competición está más asentada en nuestros leucocitos que otra cosa. Yo creo que es posible...y tu? cooperas o compites?



Aquí os dejo el libro que escribieron tras meses de investigación socioarqueológica.

diumenge, 15 d’abril del 2012

El dia en què vaig conèixer a SEO

Fa tres dies vaig tenir l'oportunitat de conèixer què és el SEO.
Gràcies als amics de http://i-love-web.org/ i a la invitació a un dels seus events, vaig descobrir la importància de posicionar.te, com empresa, com a particular, dins del gran entramat de les xarxes socials.
Partidaris activistes i d'altres més escèptics respecte als blocs em van introduir en conceptes tan estranys per mi com el branding, els leads i  els social circles, entre d'altres....quines coses!
Com qui estrena sabates noves, avui, m'estreno en el món dels blocs. No sé on em portarà i ni tan sols si tindré la constància per anar redactant nous posts. Però és que  això és el què més m'il·lusiona.
Aquest diari, en forma de bloc, m'obre les pupil·les  a un món canviant, obert, complicat i en constant interconnexió. Pandora, l'educadora que porto dins, s'ho mira amb por i amb ganes.
Si per això ha servit, Wellcome mister SEO!