dimarts, 29 de maig de 2012

La Marató de l'A-marató

Els meus pares m'han regalat una bona educació. Em sento orgullosa d'ells. M'han fet créixer en un món ple de valors i amb un codi ètic lògic i molt  humà. Els meus pares mai s'han gastat més del què tenien. Han treballat durament tota la vida sense queixar.se i m'ho han donat tot. A  mi i als meus germans .
He aprofitat tot allò què m'han donat, allò què ells no van poder tenir mai. He crescut, he madurat en justícia social i he confiat a cegues en la justícia poètica. Sóc educadora social, i fins que em deixin, treballaré en  l'àmbit de la justícia perquè, per davant de tot, CONFIO, CREC I  APOSTO  per l'educació. Els canvis existeixen i  són reals: Els he vist i en sóc testimoni, però sempre i no ho oblidem, sempre! passen per l'educació. Els meus pares per mi són únics, però com els meus, per sort, n'hi ha molts.
Fa tres dies, i , malgrat estar.hi en contra, vaig assistir, com a voluntària, a  #lamaratodelapobresa. He de reconèixer que em vaig fer rodar el cap des del moment en què em vaig apuntar fins 5 minuts abans d'entrar. Tantes retallades, tanta crisi, tant salvar els bancs, tanta pobresa que s'està generant per l'ambició creixent d'un grapat d' irreducables...i ara ens veniu amb una Marató?

Les crítiques han estat del tot encertades. De fet, no hi ha un article que resumeixi millor el què em passa per dins que el què descriu el conegut @JaumeFunes, en el seu blog,  sota el títol: "Marató contra la pobresa: no seria més adient incitar a la rebel·lió contra la injustícia?" http://jaumefunes.wordpress.com/2012/03/20/marato-contra-la-pobresa-no-seria-mes-adient-incitar-a-la-rebel%E2%80%A2lio-contra-la-injusticia/

 No voldria repetir idees ni tampoc despotricar contra els patrocinadors d'aquest espectacle tan sublim de la caritat i de les misèries humanes. Se n'ha parlat molt i, en la meva opinió,  han quedat ben retratats. Ells continuaran descordant.se el cinturó mentre el nostre es fa cada cop més estret. Hauran fet la seva obra social i dormiran panxacontents com cada nit. Diran orgullosos i satisfets: "Ens hem de felicitar, estem orgullosos d'aquest país que, un cop més, ha demostrat tenir a persones  tan solidàries. Això, només passa aquí".....

Senyors, m'avergonyeixo de tots "vostès". Sento vergonya aliena quan els veig en les televisions, en la portada dels diaris i  per internet. Escoltar.los blasfemar i que la gent s'ho cregui pel sol fet de ser uns bons oradors. Voldria dir.los que, com la majoria de la població, mai he viscut per sobre les meves possibilitats. Que, com els meus pares i els pares dels meus amics, mai m'he gastat el què no podria tenir. La meva solidaritat i la del meu poble Catalunya, Espanya, Europa, amb els seus governs, banquers, exèrcits, armes, polítics i esglésies.... la demostro cada dia pagant el que vostès solets han espatllat.  No em siguin tramposos que tampoc som tan  ingenus.  No enganyin a la gent: la caritat només genera dependència, l'educació ens fa independents...o és que potser això no ja "no toca", o  és que potser això ja no interessa.


Quantes Maratons d'Amaratons haurem de suportar? L'educació i la ciència és la clau. Inverteixin en aquests motors. Inverteixin en valors si no  volen convertir.se en els màxims dirigents d'un país desmotivat, depenent, moralment tocat, insatisfet i profundament pobre.
Ah! i perquè al final hi vaig entrar? Doncs vull pensar, que justament amb aquests diners, es pugui invertir, durant un parell de mesos més,  en educació per l'autonomia i  la llibertat ....encara que la injustícia social   continuï. Altres sol·lucions són possibles. Com diria en @JaumeBarberà en un twitt: "Passiflora o carrer. Up to you"

2 comentaris:

  1. Estoy muy de acuerdo contigo...Los ciudadanos pagan unos impuestos que tienen que revertir en la propia sociedad. Las administraciones tienen la OBLIGACIÓN de crear políticas ESTABLES que eviten la pobreza y la exclusión. Y ahora nos encontramos que, con una mano te cierran un centro de integración laboral para discapacitados, y con la otra te piden caridad para esas personas a las que están expulsando de la sociedad. Es la perversión hecha sistema, es desandar en camino andado durante tantos años, es volver a la beneficiencia, al "siente un pobre en su mesa", al estado asistencial. Me alegro de que mucha gente se haya levantado en contra de esta maratón hipócrita, la verdad.

    ResponElimina