divendres, 14 de setembre de 2012

ESTEREOTIPS O NECESSITAT SOCIAL? De churriperriflàutics, hippies i altres conceptes malpensats.


Fa molt més de tres mesos d’ençà el meu darrer post. I  és que en aquest tercer trimestre de l’any, el tsunami d’informacions negatives, missatges populistes i polítiques tan poc populars,  no han fet res més que paralitzar.  Així que, fet un break mental, agafo una calada de distància i, només ,des d’aquesta distància, veig una mica de llum.
Fer salut mental en aquests temps és el punt de sortida per començar a crear i, si més no,  a manca de creativitat, és un moment ideal per recuperar conceptes i iniciatives dels nostres predecessors i adapta-les als temps d’avui. I així ha estat.
Durant el mes de juliol, mentre llegia l’article “Les Retallades irracionals” de @Toni_Codina, Director  General de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, a @socialpuntcat http://www.social.cat/opinio/3051/les-retallades-irracionals, em vaig quedar atrapada en una de les seves frases. Cito textualment El Tercer Sector som un element de racionalitat i d'esperança per guanyar un futur de més gran progrés social, econòmic i democràtic.”

El treball en el tercer sector sempre ha sonat una mica “churriperriflàutic”.  Associat, per interessos econòmics i partidistes, a una imatge de hippy altruista, mai ha acabat de sonar prou bé.  Però, deixant de banda  modes estètiques efímeres, i, despullant l’estereotip associat que recau en aquest sector, trobem un interès general   d’aquells qui ens governen, en amagar, minimitzar i disfressar aquest tercer sector com a via possible , alternativa i complementària a les regles del joc del capitalisme imperant.
Fent neteja dels apunts de la facultat me n’adono que, en el seu moment, no vaig entendre res. Del tercer sector ja en parlava J. K. Galbraith fa un grapat d’anys. Se’m passa pel cap que, potser, la crisi  del capitalisme era tan poc desitjada com a necessària,  per recuperar un concepte tan antic i tan actual com és el de l'intercanvi de serveis.
Els mercats de troc, LETS, bancs de temps http://www.bancdetemps.org/, les XICS o xarxa d’intercanvis de coneixements http://intercanvis.net/xics i l’intercanvi de béns http://nolotiro.org/es i serveis estan resorgint com formigues. “Tornem a la plaça del poble” de @dreig  i als inicis de la “Cincinnati Time Store” de Josiah Warren. Sigui com sigui, l’estereotip cau pel seu propi pes quan la necessitat s’estén arreu.

L'escola ja s'hi ha apuntat i, darrerament, en predica amb grans exemples. Un d'ells: segur que aquest estiu  haurem escoltat  com, des de diferents AMPAS, s’han promogut tot tipus d’ intercanvis de llibres de text escolars. Però, exemples com aquests n'hi ha molts. Així ens ho explica  Josefina Altés @JOSALTES, coordinadora del Programa Bancs del temps a l’Estat espanyol,   en   http://www.xarxanet.org/comunitari/noticies/els-bancs-del-temps-escolar, que veu com la situació actual ha enfortit tot tipus d’entitats i iniciatives que treballen en el tercer sector.

Així que, despullem-nos de banalitats i anem  parant l’orella

















*Video estret de http://xarxanet.org/
*Imatge estreta de http://trinitatvellaentitats.cat/projectes/