La Marató de l'A-marató

Els meus pares m'han regalat una bona educació. Em sento orgullosa d'ells. M'han fet créixer en un món ple de valors i amb un codi ètic lògic i molt  humà. Els meus pares mai s'han gastat més del què tenien. Han treballat durament tota la vida sense queixar.se i m'ho han donat tot. A  mi i als meus germans .
He aprofitat tot allò què m'han donat, allò què ells no van poder tenir mai. He crescut, he madurat en justícia social i he confiat a cegues en la justícia poètica. Sóc educadora social, i fins que em deixin, treballaré en  l'àmbit de la justícia perquè, per davant de tot, CONFIO, CREC I  APOSTO  per l'educació. Els canvis existeixen i  són reals: Els he vist i en sóc testimoni, però sempre i no ho oblidem, sempre! passen per l'educació. Els meus pares per mi són únics, però com els meus, per sort, n'hi ha molts.
Fa tres dies, i , malgrat estar.hi en contra, vaig assistir, com a voluntària, a  #lamaratodelapobresa. He de reconèixer que em vaig fer rodar el cap des del moment en què em vaig apuntar fins 5 minuts abans d'entrar. Tantes retallades, tanta crisi, tant salvar els bancs, tanta pobresa que s'està generant per l'ambició creixent d'un grapat d' irreducables...i ara ens veniu amb una Marató?

Les crítiques han estat del tot encertades. De fet, no hi ha un article que resumeixi millor el què em passa per dins que el què descriu el conegut @JaumeFunes, en el seu blog,  sota el títol: "Marató contra la pobresa: no seria més adient incitar a la rebel·lió contra la injustícia?" http://jaumefunes.wordpress.com/2012/03/20/marato-contra-la-pobresa-no-seria-mes-adient-incitar-a-la-rebel%E2%80%A2lio-contra-la-injusticia/

 No voldria repetir idees ni tampoc despotricar contra els patrocinadors d'aquest espectacle tan sublim de la caritat i de les misèries humanes. Se n'ha parlat molt i, en la meva opinió,  han quedat ben retratats. Ells continuaran descordant.se el cinturó mentre el nostre es fa cada cop més estret. Hauran fet la seva obra social i dormiran panxacontents com cada nit. Diran orgullosos i satisfets: "Ens hem de felicitar, estem orgullosos d'aquest país que, un cop més, ha demostrat tenir a persones  tan solidàries. Això, només passa aquí".....

Senyors, m'avergonyeixo de tots "vostès". Sento vergonya aliena quan els veig en les televisions, en la portada dels diaris i  per internet. Escoltar.los blasfemar i que la gent s'ho cregui pel sol fet de ser uns bons oradors. Voldria dir.los que, com la majoria de la població, mai he viscut per sobre les meves possibilitats. Que, com els meus pares i els pares dels meus amics, mai m'he gastat el què no podria tenir. La meva solidaritat i la del meu poble Catalunya, Espanya, Europa, amb els seus governs, banquers, exèrcits, armes, polítics i esglésies.... la demostro cada dia pagant el que vostès solets han espatllat.  No em siguin tramposos que tampoc som tan  ingenus.  No enganyin a la gent: la caritat només genera dependència, l'educació ens fa independents...o és que potser això no ja "no toca", o  és que potser això ja no interessa.

Quantes Maratons d'Amaratons haurem de suportar? L'educació i la ciència és la clau. Inverteixin en aquests motors. Inverteixin en valors si no  volen convertir.se en els màxims dirigents d'un país desmotivat, depenent, moralment tocat, insatisfet i profundament pobre.
Ah! i perquè al final hi vaig entrar? Doncs vull pensar, que justament amb aquests diners, es pugui invertir, durant un parell de mesos més,  en educació per l'autonomia i  la llibertat ....encara que la injustícia social   continuï. Altres sol·lucions són possibles. Com diria en @JaumeBarberà en un twitt: "Passiflora o carrer. Up to you"

El retorn a la plaça del poble: obligació o necessitat?

Fa tres dies vaig poder escoltar  dos mediàtics  de la comunicació: @yoriento i @dreig en la presentació del darrer llibre d'aquesta, " Socionomia  ¿Vas a perderte la revolución social?"...tot un plaer!
En algun moment Dolors Reig, http://www.dreig.eu/caparazon/,  plantejava la necessitat del retorn a la plaça del poble.
Jo em plantejo aquest retorn des d'una doble vessant. Vivim en un món globalitzat, on les revolucionàries TIC comencen a estar a l'abast de tothom. Està de moda i és cert que tots ens hem de reinventar  ja que els TT dels #treballs d'ahir i d'avui  comencen a arreplegar.se en estocs i , per tant, tenen menys aplicacions i utilitats.
Els educadors socials ens posem les piles i això ja ha quedat palès en el darrer #congresoeduso del passat cap de setmana a la ciutat de València. Durant la clausura del Congrés @MarimarRoman twittejava "nos vemos en la red ;-) vamos gritemos nos vemos en la red, la red también existe!" Sembla que els educadors avancem, lentament, però ho fem! i amb tantes retallades en el camp social necessitem modificar.nos, trobar.nos en la plaça del poble i cridar ben fort: aquí ens teniu, la nostra feina és important.
Ara bé, els canvis dels paradigmes socials  juntament  amb la caiguda d'uns models i el ressorgiment de valors oblidats, ens fa qüestionar el model de societat què volem. Preguntem.nos, doncs, què succeirà quan el petroli digui prou; les TICs i les reinvencions al voltant d'aquestes continuaran en mans de tothom o només d'uns quants? tornarem a la cultura del face to face analògic? baixarem a jugar a la plaça?...i en tot cas, això ha de ser obligatòriament negatiu o necessàriament reconfortant? i, finalment, a quin preu?. Aquí ho deixo